La terrassa del París La psicodelia de la creu de la farmàcia de guàrdia, combinada amb el groc de les faroles i el blau del banc de Sabadell donen a la terrassa del Paris un aire chill out més propi d’una terrassa eivissenca que d’un bar al mig de Prat de Riba. En Sisco, regent del local, hostaler des d’abans de nàixer, culé apassionat, sempre té algun comentari al disparador que depenent de l’humor que toqui aquell dia pot ser divertit o ofendós, els que el coneixem ja sabem quant donar-li bola o passar. És un lloc agradable per fer-hi petar la xerrada. A la nit gairebé sempre i corre una brisa que ajuda a baixar la temperatura de la mes variopinta col·lecció d’essers humans que ocupen el ja caduc mobiliari de terrassa estiuenca, dominada en tot moment per en Sisco, sempre al quite de qualsevol conversa.
Bones copes al preu i una agradable música de fons escollida d’entre una bona col·lecció dels 80’s i 90’s, són un altre atractiu d’un local on la gent s’hi troba com a casa, on és difícil estar-hi sol, sempre hi ha algun conegut per passar l’estona.
La terrassa del Paris, és indicador de l’inici i la fi del estiu, en Sisco quan veu a la Obregón lluint la ja diluïda bellesa a les platges mallorquines per alguna portada de revista de marujeo, escampa una terrassa que serà testimoni de converses, discussions, secrets i declaracions, que moltes d’elles s’oblidaran amb les primeres ventades de la tardor, quan en Sisco, tranquil·lament, com sempre torni a guardar la terrassa.
Jacaranda
conec el lloc però no conec la terrassa. pel qe dieu s’haurà de provar. PEr cert enhorabona per la iniciaiva i la web.
Albert