La Fira de Sant Miquel, que maca!

Feia temps que havia sentit parlar de la fira Sant Miquel de Lleida (és més, de ben joveneta hi havia vingut amb el meu avi, que tenia terres a La Portella). Però no recordava les sensacions que avui m’ha transmès la 53ena Edició de la Fira Sant Miquel a Lleida (previ pagament, com quasi tot a Lleida, de 4 €). A l’entrada ja he vist que alguna cosa important es movia allà dins, ja que un munt d’infants i de padrins sortien amb bosses carregades de no sabia què. Exactament al mateix lloc on l’Enric em va portar a passejar (penso que buscava alguna cosa més), resulta que s’havia concentrat un munt d’expositors de maquinaria agrària -mai hagués dit que per collir quatre pomes era necessària tanta maquinària-. Apart d’això un munt d’empreses auxiliars (des d’assegurances fins a munyidores de vaques

Un lleidatà roda amb Woody Allen

“Roc, saps que el meu gosset, lo Brick, sortirà a la pel·lícula del Woody Allen?” Em va dir el meu amic Miquel l’altre dia. M’ho vaig haver de creure perquè el bo del Mike mai diu mentides però si que li vaig contestar que havia de deixar de prendre tant cafè perquè a la llarga li acabarà fent molt mal. Però res més lluny de la realitat…! Es veu que la parella d’una germana del Miquel està molt posat en temes de cinema i pel que li havia dit un amic d’un dels ajudants de producció molt proper al director de casting del film de l’Allen estava buscant un bulldog francès per rodar una escena de la seva propera pel·lícula que es roda a Barcelona (a 163 Km de Lleida). Així va ser com el Miquel va conèixer l’oferta cinematogràfica pel gos de la família. Oferta

Presentació mundial del “peachnut”

Segons publica la revista Nature Biotechnology, a la Fira de Sant Miquel de Lleida es presentarà mundialment el “peachnut” la primera fusió transgènica de dues fruites de la nostra terra: el préssec (peach, en anglès) i les nous (nut). El cerverí Basili Rius, del Centre d’Investigació Genètic del Baix Cinca, és el director d’aquesta investigació i ha declarat a  l l e i d i n g  que la seva intenció inicial era introduir un gen d’una varietat d’alfàbrega que produís un enzim encarregat de desprendre aroma a préssec però, com acostuma a passar en els grans invents i descobriments, la cosa no va sortir com es desitjava: “Va ser a finals de juny quan vam collir molt apenats els aparentment-normals préssecs. La nostra sorpresa va ser majúscula quan vam observar que al mig del préssec hi havia una nou!”, va comentar el científic

Dos ocells i un tiro

Ahir, en Joaquín Sabina i en Joan Manel Serrat van passar per la capital lleidatana per oferir el seu concert “Dos pájaros de un tiro”, que els porta per tota la geografia espanyola i també per part de la catalana, a lluir diversos dels seus èxits, jugant d’una forma espectacular amb els idiomes, amb la música, amb la llum, i amb el públic. Un escenari espectacular, possiblement en un dels pitjors marcs que pot oferir a hores d’ara la ciutat de Lleida (Un turó de Gardeny ple d’arena, pols, mal comunicat…), i una posada en escena vibrant i que en alguns moments em va fer recordar quan “tenia 20 anys”. Em va estranyar veure a en Sabina parlant i recitant en català

Vespre

Ahir al vespre, per motius de feina, vaig tenir que sortir de Lleida, no gaire lluny, al voltant de la ciutat. Me’n vaig adonar que moltes vegades, mentre desenvolupem les nostres activitats quotidianes gairebé mai, ens adonem del nostre entorn, ens centrem amb el que fem i prou, fins i tot ignorem l’activitat que ens envolta. Ahir, quan tornava a Lleida, el sol, s’amagava darrera la ciutat, oferint-me un impressionant contrallum de la silueta del Castell. Per damunt dels camps de fruiters s’hi començava a extendre una suau boirina, que com un immens llençol, anava cobrint carinyosament tota l’extensió de l’horta per donar-li descans. Els arbres, ja cansats d’un dur estiu, lluïen un verd adult, res a veure amb el verd tendre de la primavera, ja han parit els fruits, ja han acabat la feina, i ara, poc a poc, amb la tardor, aniran assumint el merescut descans de l’hivern. La frenètica activitat de les central de fruita, em crida l’atenció, un devenir de llums carbassa de les carretilles ,el xiulets de la marxa enrrera de camions i tractors, gent descarregant fruita, els encarregats donant ordres, son el punt final de la jornada del pagès. L’aire era net,

Cocomix, beguda a la lleidatana

Cocomix és, com s’anuncia a la seva web, el primer refresc amb propietats isotòniques 100% natural i la primera beguda isotònica Express elaborada amb aigua de coco verd i suc de fruites. Segons els seus creadors és una beguda intel·ligent perquè cuida el teu cos mentre gaudeixes de les seves extraordinàries qualitats i sorprenent sabor. Fins aquí, tot correcte. Penso que aquesta no deixa de ser una nova beguda més que intenta obrir-se pas en el complicat mercat dels refrigeris (nocturns i diürns)… però lo més bèstia de tot és que és una beguda lleidatana! Si senyors, Cocomix és una beguda feta per gent de Lleida que, segons he sentit, van anar a Brasil i van decidir “inventar-se” i comercialitzar aquesta beguda

Tarda als Champs Elisees

Dissabte a la tarda vaig estar passejant pel pulmó lleidatà (segons em va definir el meu bon amic Enric), els Champs Elisees, per comprovar les obres que havia fet l’ajuntament de Lleida en aquesta zona. I em vaig endur una impressió força dispar, ja que es tracta d’una zona molt bonica, inclús acollidora, però que presenta dues parts ben diferenciades. La zona reformada era una zona on podia passejar tranquil·lament, i inclús vaig veure una parella de “Just Marrieds” (allò que jo no penso fer mai) fent-se fotos. L’Enric em va explicar que allí hi havia hagut un estany en l’època dels seus pares, i que era la zona on les senyores i senyors adinerats de l’època