El taxi i l’òpera

Dijous a la nit vaig fer molt tard i per motius –que ara no venen a cuento- no vaig poder anar a dormir a casa meva. Per això quan m’he despertat he tingut de demanar un taxi (al popular 20 30 50) perquè em portés a la casa que per llei em correspon. Quan el vehicle de color blanc ha parat davant el portal convingut, encara no era conscient que la ressaca em passaria factura al llarg de la resta del dia. Per això hauré regalat al Sr.Taxista un “Bon dia” extremadament simpàtic. L’home, d’uns quaranta i tants anys, amb poc pèl i unes ulleres que reposaven a sobre d’un nas generós, m’ha contestat amb el mateix entusiasme: “Bon dia tingui, senyor”. Tots sabem que lo més habitual en els treballadors d’aquest gremi és portar al loro la Cadena Dial, Radio Tele taxi & olé, M80 Radio… o qualsevol altra sintonia que, sigui quina sigui, sempre acaba donant la bara. Però no: el taxista que l’atzar ha obligat a