Vespre

Ahir al vespre, per motius de feina, vaig tenir que sortir de Lleida, no gaire lluny, al voltant de la ciutat. Me’n vaig adonar que moltes vegades, mentre desenvolupem les nostres activitats quotidianes gairebé mai, ens adonem del nostre entorn, ens centrem amb el que fem i prou, fins i tot ignorem l’activitat que ens envolta. Ahir, quan tornava a Lleida, el sol, s’amagava darrera la ciutat, oferint-me un impressionant contrallum de la silueta del Castell. Per damunt dels camps de fruiters s’hi començava a extendre una suau boirina, que com un immens llençol, anava cobrint carinyosament tota l’extensió de l’horta per donar-li descans. Els arbres, ja cansats d’un dur estiu, lluïen un verd adult, res a veure amb el verd tendre de la primavera, ja han parit els fruits, ja han acabat la feina, i ara, poc a poc, amb la tardor, aniran assumint el merescut descans de l’hivern. La frenètica activitat de les central de fruita, em crida l’atenció, un devenir de llums carbassa de les carretilles ,el xiulets de la marxa enrrera de camions i tractors, gent descarregant fruita, els encarregats donant ordres, son el punt final de la jornada del pagès. L’aire era net,