El Racó del Guti

Crítica gastronòmica Al carrer Hospitalers de Sant Joan, allà on estan fent les obres de l’estació de Renfe, a sota del pont que comunica el centre de Lleida amb el barri de Balàfia, justament al costat de Muebles Arroyo, he descobert un interessant restaurant que porta per nom el Racó del Guti. Hi he anat perquè m’ho ha recomanat un amic d’un amic que assegurava que el tal Guti (Rubén Gutiérrez) tenia carn de primera qualitat a un preu molt correcte. Eren les 2 de la tarde quan la meva quadrilla i jo mateix hem entrat al restaurant tot esquivant les obres que al carrer es batallaven. Al primer cop d’ull aquest racó tenia tota la pinta de ser un bar de barriada i reconec que m’he preocupat força quan he duduït que ens tocaria dinar en alguna de les dues tristes taules de la zona de bar. Per sort m‘he equivocat i el bo d’en Guti ens ha conduït a la planta de baix on ens ha convidat a seure a la taula que més ens agradés –de fet hem estat sols al menjador tot el dinar-. Certament la cosa tenia pinta de restaurant. Unes deu taules, organitzades en tres semi sales separades per arcs de mig punt

Agricultura balconera

Segons he pogut llegir aquest matí, la Guàrdia Urbana de Lleida ha informat que dues patrulles han localitzat 16 plantes de marihuana repartides en dos balcons de la nostra estimada ciutat. En un balcó, ubicat al carrer Isaac Albèniz, n’han trobat 8 i a l’altre, al carrer Ferran el catòlic, 8 més. Pel que diuen, en aquest darrer pis, la propietària ha negat qualsevol tipus d’implicació i ha implicat als seus fills, els quals, en el moment de la redada, no hi eren. Escolti senyora, per què encoloma el marron als pobre xavals? Vostè creu que la policia és tonta i s’empassarà això que diu que la herba és de la canalla? Per properes vegades, estimada senyora, el que ha de fer és reconèixer que vostè

És Lleida, no Lérida

Aquest dimarts, al “Tengo una pregunta para usted”, aquell programa de televisió on alguns convidats posen a prova a líder polítics, dos líders polítics catalans varen demostrar l’alt nivell socio-politic i cultural del nsotre país. Des del ja popular “Yo me llamo Josep Lluís, aquí y en la China popular” del Carod Rovira fins al “nosotros somos una sociedad abierta, pero los immigrantes os teneis que adaptar a nuestra cultura” pel tema del “velo” de les pobres dones musulmanes. Molt bé, molt correctes tots dos, cadascun defensant la seva postura i idees polítiques, basades en l’independentisme (Carod Rovira) i en el nacionalisme català (Duran i Lérida). Parlant del Josep Antoni Duran i Lérida; en un moment de les seves intervencions, un dels convidats parlava d’una ciutat catalana coneguda com “Lérida”. Suposo que es devia referir a la Lérida de Mario Torres, de de Enrique Granados, de Alfredo Pereña, de Ricardo Viñas, Martina Castillos, Humberto Torres, o si mirem comarques

El progrés

Cada quatre o cinc setmanes tinc la mania/costum d’anar a la perruqueria o, com dèiem abans, d’anar al barber. Al llarg de la meva vida he visitat a molts talla-pèls ja que, des de sempre, he lluït una exuberant melena que m’ha exigit les millors tisores. El Fernando, el Marcelo (Jesús i Orgaz), el Mata, l’Abel, el Quimet & Ventura, l’Oriol, Pagès, Llongueras… tots m’han tractat molt bé i de tots guardo excel·lents records però, com passa en tot a la vida, arriba un moment que un vol algo més. I quan s’acaba la xispa, el millor és buscar unes noves il·lusions en altres llocs. Per això he seguit la recomanació d’un amic i he demanat hora al Cebado (més concretament a l’establiment de la Plaça Catalunya) per veure què passava. Per provar. No volia res seriós… només buscava algú per oblidar-me de l’anterior… I no m’he equivocat, no. Només entrar una encantadora recepcionista m’ha donat la benvinguda amb la més cordial de les rialles i m’ha convidat a treure’m la jaqueta alhora que em cedia una lluent bata de color blanc. Eren 13’30 hores i la situació començava a ser molt favorable. Tot estava disposat per crear un ambient propici per iniciar una relació. Música ambiental (ambient) que empastava

Què grans us vareu sentir!

Després de llegir la carta al director que un lector del nostre web va enviar al nostre “director”, sobre el “mercadet” de Torrefarrera, vaig tenir ganes de visitar aquest aparador de sensacions que és un mercadet de diumenge, que em va recordar en moltes coses al meu enyorat “Mercat dels Encants” de Barcelona. Vaig arribar amb el meu cotxet, i no sense fer cues el vaig poder aparcar al bell mig d’una gasolinera (cosa que no em va fer massa gràcia, però tot i lo petit que es el meu Smart no hi cabia en gairebé cap altre lloc). Un cop allà, una estranya corrent humana em va portar a transitar per una desordenada i caòtica distribució de paradetes habitades per gitanos/es lleidatans/es (alguns amb molta gràcia, molt “salaos”, altres amb poca destresa per la venda). Des de “La tanga a un

Moniatos si, però solidaris

Coneixíeu l’existència de la Moniatos Band? Doncs fins fa 4 dies jo no. Tot va començar quan vaig rebre per mail, un videoclip d’un grup de Lleida que cantava una cançoneta molt simpàtica que responia al titul de “Fes Lleida gran” (primer single del CD). Eren els Moniatos Band i, segons vaig descobrir per internet (i preguntant pels bars), aquest grup musical està format per una colla d’amics (de Lleida, tots ells) els quals van tenir la brillant idea d’enregistrar un CD i destinar tots els beneficis obtinguts a una ONG, la Fundació Ferreruela Sanfeliu. Encara que entre tants moniatos n’hi ha algun

De “botellón” a “canutón”

La Urbana va notificar que la nit del dijous al divendres va obrir 30 expedients a 30 lleidatans per tinència i consum de drogues i alcohol a la via pública. Xocolate, maria i una mica de perica és el que els urbanos van requisar als joves juerguistes (tots ells entre 17 i 21 anys) seguint una normativa municipal que impedeix el consum d’aquestes substàncies als carrers de la nostra ciutat–què menos!-. Les redades es van fer als barris de Pardinyes i Magraners, a la Plaça Pau Casals, al Passeig de Ronda i al Camp d’Esports i, a part de drogues, les forces d’ordre també van trobar alcohol (res,