Chaplin Bar

A principis dels anys 90, a la zona dels vins i més concretament al carrer Jaume I de Lleida, hi havia un bareto que es deia el Chaplin Bar. Aquest antro estava ubicat entre l’U2 i el Hobbi i estava a només 20 metres del Banana… a 40 del Socis i el Setrill… i a 150 del Daus, la Carreta i Canra. Vaja, que estava al rovell de l’ou de la marxa lleidatana. En aquesta zona vaig viure les meves primeres experiències alcohòliques, semi-drogadístiques i, per què no dir-ho, també sexuals; i al Chaplin, vaig graduar-me -amb nota- en totes aquestes disciplines. Eren aquells anys en que els pubs tenien una mica més de llibertat d’horaris, que els preus eren més assequibles i que les nenes tenien el cul més dur. Era l’època del Siurana, del Pujol i del Felipe. Eren els anys del Dream Team i els anys que el nostre Lleida ens feia trempar a tots. Eren els dies del màxim esplendor del pop espanyol i dels primers anys daurats del rock català. Eren els anys que vam descobrir U2 i els anys que vam acomiadar als autèntics Dire Straits. També eren els dies que la meva adolescència tocava el seu fi alhora que que tenia el cos més jotero que mai. Això si, a les 10 tenia que estar a casa.

Avui de camí a la feina, a l’alçada de l’edifici Ona Verda, al Passeig de Ronda, he vist que estaven fent obres en un local en el que estaven muntant un bar. Pel que es podia llegir a l’acabat-de-penjar rètol, li posaran també el nom “Chaplin Bar” (encara que no deu tenir res a veure amb el Chaplin dels 90).

Quan l’inaugurin em passaré a fer un beure a veure si puc reviure (encara que sigui mentalment) aquells anys en que la vida -tot i que em semblés el contrari- era molt més fàcil i que les preocupacions eren tan efímeres com les canyes, els xupitos i els lligues que em passaven els divendres al Chaplin del Dani, el Pere i el Manza.

Charly Mer