Al començament de Prat de la Riba (pujant a mà esquerra, abans d’arribar a l’Aliança) es troba un dels locals amb més personalitat i encant de la nostra ciutat: el Tiffany’s. Regentat per l’estrambòtic Emili Miralles (germà del Ramon Miralles del Sheyton), aquest agradable restaurant s’ha convertit en un dels millors racons de la nostra ciutat per menjar un bon plat de pasta i una pizzeta. Ideal per anar amb parella (rotllo seducció) i degustar uns espaguetis (sempre fets amb pasta fresca) que el bo del Miralles prepara pels matins amb molt carinyo i esmero. Tot i la seva decoració (sembla que estiguis en un guateque) el local és força acollidor i hi podràs trobar fotos molt interessants de la Lleida i els lleidatans dels anys 70 (Manigan, Britanic Club…). De tornada al Tiffany’s del segle XXI, si tens la sort que el dia que hi vas la música de jazz (que mai para de sonar des d’un reproductor que funciona amb vinils o bovines) ho fa a un volum que no molesta, tindràs molt de guanyat.
7 dies a la setmana podràs gaudir d’aquest entranyable restaurant que només obra la seva porta per servir sopars. Si tens l’opció, intenta improvisar una xerradeta amb l’Emili: té més batalles que el Cid! Us recomano el tiramisú. Preu, servei i tracte molt correctes.
Fermí B.

veus que bé, ja sé on aniré a sopar aquest cap de setmana
gràcies!
molt ben explicat. tot és correcte al 100%
Em solidaritzo amb el comentari de la meva homònima de la r perduda, sumant-me a aquesta croada bloguera que s’ha proposat recuperar el servei de proximitat en els restaurants familiars de Lleida. Sense cap mena de dubte el “Tiff”, així és com l’anomenem amb els amics, enganxa!
Fem un Tiff?
Fem un Tiff!
Perdoneu, algú en sap el telèfon d’aquest restaurant??
Hey, dir-vos que heestat moltes vegades, es un lloc amb encant, estil propi, molt acollidor, el servei com a casa, L’Emili i la seva dona us ho faran sapiguer!! Un d’aquells llocs en el que t’hi trobes a gust i no sap greu anar-hi tantes vegades com es pot. Una pizza marinara amb un l’ambrusco d’italia per postre un Tiramisu mmmmmm que bo, entre d’altres coses per suposat. El millor es que el preu es a l’avast de tothom. No se dir-vos el telefón pero pasant una mica avans podeu encomanar taula i si no de fet l’Emili troba sempre un bon racó en el que us trobareu ben sorpresos miran les reliquies d’aquest restaurant. Petons i bon apetit…