‘Lleiding’ o fent de Hamlet vestit de Cobi

M’estreno en un blog. Sí, és el meu primer cop. Encara era un ciutadà verge en la xarxa. Ho faig en la intimitat. Amb música de fons (Moniatos Band, per ser exacte) i una llum de 60 watts que febleja a l’altra punta de la cambra. Estic d’un nerviós barrejat amb emoció. Un espècie de sanfrancisco de terrassa d’estiu que em recorre el cos. Sé que avui entro a formar part d’aquesta comunitat i que les meves paraules volen expressar agraïment… encara que porto 4 ratlles i l’únic que he dit és que no sé que dimonis vull dir! Tinc a les mans el Hamlet d’en William Shakespeare i curiosament em sento el protagonista de la peça mentre teclejo aquest mar prescindible de paraules en Times New Roman. Quan vaig pensar, fa una setmana, en escriure al lleiding, el primer que em va venir al cap va ser el famós soliloqui: Ser o no ser, aquesta és la qüestió. Jo hi afegeixo una mica més… ser o no ser (lleidatà), aquesta és la qüestió. Aixeco el cap i miro per la finestra. Són les 22.08 hores de la nit al barri de Gràcia de Barcelona. Recordo el meu carrer de Lleida. Passa un minut, les 22.09. Ja he trobat