Un Deus ex machina és una de les pitjors relliscades que un guionista pot cometre. Un error d’inversemblança que la majoria de productors cinematogràfics veten si no veuen un clar component econòmic per justificar-lo. I parlant de relliscades, fa uns dies que a Barcelona plovia. Pensareu que és una relació gratuïta i ho seria si no fos que a causa de la pluja una senyora va relliscar davant dels cinemes Comèdia emportant-se una bona galeta de regal. Casualment passava per allí i vaig observar com cap vianant l’ajudava a reincorporar-se. Però vet aquí, a la porta dels cinemes hi havia un individu demanant almoina, un ‘melenut i desfargat’ en clar contrast amb les botigues d’alt standing del Passeig de Gràcia. Vaja, el que els indesitjablescarregatsdecuartos titllen d’escòria… però això són figues d’un altre paner. Va ser qui la va ajudar a posar-se de peu de nou. Creieu que si un guionista escrivís aquesta escena en un guió, el productor de torn ho consideraria un Deus ex machina?
Ferran Grau
Bones Ferran!!
Records i …..
continua sembrant que al final tot arriva, ja me’n tens.
De tot cor i desde la terraferrma josep.
osti Ferran com t’has fet aquesta foto????
Si no es pot fer prejudicis, que després de qui els fas te n’enportes sorpreses…
La resposta és: SI.
Lla pregunta és: d’on has tret aquests mitjons?
La tema te molt de suc!! Una nova prova de l’hipocresia dels diners!! Però en el que no m’havia fijao nunc es que el Ferran descendent dels Simpson, te quatre dits!! Serà d’una altra galàxia, l’excés de nocilla quan era petit l’ha mutat, la màfia japonesa a saldo quents!!
Boníssima aquesta dels dits!
efectivament; amic Ferran els guionistes ho descartarien per quotidia ( la caiguda) i per que no interesa el fet que un “sintecho” sigui el bo de l’ escena…..
Hey my friend! Ja veig que vas cumplint amb la paraula donada. Molt bé Ferran!
En referència al text, dir-te que hi ha persones que fan del món un lloc més agradable per viure-hi.
D’un costat, el melenut homeless, molt conscientment, va fer de Barcelona una ciutat més agradable per viure-hi, a la bona dona que per culpa de la pluja va relliscar (-Piove? Porco governo!-). De l’altre, i… més inconscientment, cada dia fa de la ciutat, un lloc més agradable a aquelles persones que amb “una mica de sort”, al passar pel seu costat han vist en la desgracia del homeless la seva trista felicitat.
No sé si m’explico.
Ah, i exhagerant el context, segurament els Monty Python n’haguessin fet un esquetx! XD
PD: L’Aaron és observador a matar! Se salva perqué té bon gust musical, que si no…
Original la foto si sinyor
Ferran, ets un crack!!
Vull afegir-me al comentari sobre la genialitat de la foto
Toni, des de Mollet
La quantitat justa de causalitat imposada per la narració es un ingredient difícil de manejar pel guionista. Per una part, es un mètode fàcil per obtenir la trama desitjada, però per una altra, pot fer que el conjunt no resulti creible, quedi forçat, o inclús ratlli el surrealisme. Tots tenim present l’aparició del heroi per salva la noia o la del Seté de caballería al final de la película. Del tot incoherent!
Per cert, interessant el capítol de la sèrie de culte Lost titolat precisament “Deux ex machina”.
Felicitats Ferran pels teus escrits i felicitats al “homeless” “helpful” de davant del Comèdia!