Les cròniques històriques diuen que Sant Anastasi va nàixer a l’Ilerda romana sobre el 263. El patró de Lleida, sembla ser que va morir a Badalona al 305 sota tortura dels seus propis companys legionaris. Però abans de ser ascendit a la condició religiosa, va emigrar des de terres ponentines cap a Roma per formar-se com a professional de l’exèrcit del Cèsar. A mi em passa el mateix però gairebé 1800 anys després. Lleidatà (i encara amb accent) emigro fa 8 anys a la Roma actual (Barcelona) per perfeccionar la professió de la qual sento devoció. Però és clar, no puc gaudir del dilluns de Festes de Maig a causa d’un martiri imposat i d’una legió que m’acabarà martiritzant per les meves conviccions morals (no compreses) de periodista. Perdoneu el to tràgic. Però treballar en una altra ciutat quan t’estimes tant la teva et fa pensar en la tortura que va experimentar l’Anastasi… i més quan és Festa Major.

Grande!
MASSA TRÀGIC!!!!
eii els periodistes de lleida si et serveix de consol també vam treballar eh… és el que té treballar en una mitjà públic… que els festius de la teva ciutat també pringues….
au besitoooss
Òstia, que profund… En aquests dies de l’ant en els quals veus que el temps passa i t’adones que no has fet res… o que a l’hora va massa lent per gaudir de les tants desitjades vacances llegir aquest escrit fa encendre una flama a dins que no et deixa indiferent. I no és maco estimar un indret amb tanta força??
Un petó gran
Quanta qualitat es respira en aquest blog!