Els espaguetis i l’art sacre

Vagi per davant que no tinc cap tipus d’experiència darrera els fogons de la cuina, encara que sóc un paio que li encanta el menjar. Però el què si sóc, i dono gràcies a Déu que així sigui, és OBSERVADOR. Des de petit sempre he sentit una necessitat interior que m’obliga a mirar tot allò què es troba davant el meu nas i, si puc, a analitzar-ho. Tot això ho explico perquè ahir vaig descobrir una cosa que, per mi, s’ha convertit en un enigma que em té molt preocupat. Aquest enigma és "L’enigma dels espaguetis" que vaig descobrir i plantejar-me ahir al migdia quan vaig decidir de fer uns carbonara a una colla dels més farts dels meus amics. Com la majoria de troballes científiques, el meu descobriment va venir a buscar-me per casualitat… No sé com vaig decidir trencar un tros d’aquesta apreciada pasta, però ho vaig fer. I la meva sorpresa