Sempre ens quedarà Mamet

Parafrasejant a Diego Alione, fa mesos vaig fer meva la sentencia: “Sóc més fort perquè sóc pacífic”. I l’he convertit en un dels meus pilars morals (de fet, sempre en parlo). No crec en cap tipus de defensa perquè prenc per base l’inexistència de l’ofensiva. Per això he descobert l’espiritualitat solitària del maratonià (un apartat del que en parlarem més endavant). Per qüestions periodístiques he fet un reportatge radiofònic sobre el Taekowndo, una disciplina esportiva que em crea hostilitat per dos motius concrets que l’envolten: una pseudodisciplina paramilitar i una filosofia oriental que encara no admet la meva narrativa mental. En poques paraules, no em va això dels mastegots a tort i a dret. Vaig estar 2 hores estomacant-me “de broma” amb executius i assessors estressats amb una sensació de rebuig que tenia que amagar per treure la meva millor cara i perquè la feina sortís el millor enregistrada possible. Per a que la història no se’m fes costa amunt vaig pensar que, almenys, Chiwetel Ejiofor (un dels meus actors predilectes) ha interpretat a un professor