Gustos en 35 mm

No són les millors. No marcaran segurament un abans i un després a la història del cel·luloide però són les meves. Caram! Meves no són, és clar. Però són les que a mi m’hauria agradat dirigir. No és un “top ten” ni estan posades en cap ordre (ni alfabètic, ni cronològic, nit de qualitat). Són simplement les que tinc presents al cap i que sense adonar-me’n m’influeixen (tant a nivell de guió, de personatges, de diàlegs, de doblatge o de simple banda sonora). I amb la merda – perdó per la paraula- que fan a la tele a l’estiu (exceptuant un Berto Romero que m’està sorprenent i molt), és ara un bon moment de revisar-les. Són aquestes