Mussol, urçol, ordèol o glàndula sebàcia inflamada. Se’n pot dir com vulguin. Una protuberància que t’apareix a l’ull un bon dia quan t’alces de dormir les teves quatre hores màximes de son. Un mussol es produeix pels bacteris de la pell que s’introdueixen en el fol·licle pilós de la pestanya. Els fol·licles contenen glàndules sebàcies que s’inflamen a causa d’aquests animalons tant simpàtics. I jo hem pregunto encara, com es cura? Els darrers dies he comprovat la divergència de diagnòstics mèdics al voltant d’aquesta dolença oftalmològica. La següent és la recreació de l’etapa mèdica que he viscut (i que consti que odio els hospitals):
09.08h Farmàcia Casp de Barcelona: es neguen a donar-me un medicament per l’ull perquè m’exigeixen recepta mèdica. Jo els hi contesto malhumorat que no tinc intenció d’esnifar la pomada… encara.
20.30h Urgències de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona: després d’una hora i vint-i-cinc minuts d’espera, un jove intern valencià em diagnostica un mussol mirant-me l’ull a tres metres de distància. Em recepta Oftalmolosa Cusí De Icol i aplicació calenta seca sobre l’ull.
07.12h L’endemà el meu ull és una pilota de tenis. Acudeixo a l’Institut català de la Retina al carrer París de Barcelona (Seixanta minuts d’espera previs). Diagnòstic: Infecció en càpsula. Sensible a ser tractada quirúrgicament. És a dir, em diuen que m’han d’operar (amb bisturí i aquestes coses). Cagalera general. Afegeixen que m’apliqui fred a la part afectada abans de la intervenció.
09.45h L’encarregat de seguretat de Ràdio Barcelona (i gran amic meu) em recomana camamilla. També ho fa un minut després el periodista Carles Cortés i la Mabel, cambrera (i també amiga) de la cafeteria de sota.
22.43h Em truquen els meus pares per telèfon. Han acudit a l’herboristeria situada en un popular carrer lleidatà. Em recepeten fang tractat i herbes medicinals.
10.08h Després de 48 hores de l’erupció de l’infame gra, un company d’un programa de ràdio veí i dj reconegut de nom Dani Moreno em dona el nom d’un ungüent diferent, el Fucithalmic. Em comenta al respecte que la crema és oli en un llum.
Un mussol i sis diagnòstics diferents. Crec que l’excés de series de metges a la tele està produint les primeres conseqüències a la societat. Tranquils, jo no em dedico al que em dedico per “Periodistas” de Tele 5, però sí que ho faig pel “Filiprim” del senyor Josep Maria Bachs. Ah! Seguirem informant de la glàndula infame però de moment tanquem la paradeta.
Això dels “mussols” es tot un mon! Estic desitjant saber el remei mes efectiu de tots els mencionats.
Ferran, amic meu, jo no soc metge, però sí pacient (de vegades en sap més de pare un com a fill que com a pare). Tindràs encara uns 023402 dignòstics més.
Només et funcionarà el derrer, però no serà per eficient sino més aviat per què tocava curar-se. Jo de tu esperaria que passes el temps, tal com ha vingut marxarà (o no).
Salut nano, i cuida’t.
Sr.Grau,
Com a professional del món sanitari que sóc, no m’atreveixo a fer un diagnòstic sense, abans, veure el mussol en persona. Per tant, no esperi, Sr.Grau, que li solucioni el pollo que té a l’ull.
El que si faré és recomanar-li paciència i que li posi nom al mussol… així començarà a crear uns llaços afectius que segur que li faran veure al seu urçol, ordèol o glàndula sebàcia inflamada (sempre via mirall) com un amic.
Bon dia tingui.
Charly Mer
Pues jo el vaig veure el dissabte per la tele i ja no el tenia