Ni bigoti ni mussol

Després de diverses peticions de desenllaç he de dir que la d’aquest estiu ha estat una història d’aparicions i  de desaparicions. Han aparegut bigotis primer. Després mussols… bé, una cosa de cada. Aparèixer i desaparèixer al més pur estil Harry Houdini. Hi van ser, ara ja no hi són. Com a Tàrrega, tot és “Efímer”. Ara l’únic que em falta esperar és que aparegui l’amor de la meva vida i que de retruc mai