Recordo que picava molt. L’humitat de les piscines de Raïmat accentuava aquelles punxes que m’ajudaven a nedar dins d’aquell cos de nen lleidatà de tres anys. És un dels primers i més intens record que tinc d’aquell home. A part, es diu com jo. Vaja, jo em dic com ell. Però més puc dir d’aquest home: enguany ha guanyat el primer premi del Certamen literari marià amb la modalitat de poesia. I com en els Jocs Florals, l’han guardonat amb una de les flors naturals. No vaig poder assistir a l’entrega i no sabeu com n’estic d’enfurismat perquè volia veure-ho, sentir-ho i quedar-me amb tot. Volia estar al costat d’aquest home quan pujava sobre l’escenari de l’Enric Granados. Bé, jo hauria estat al costat de la seva esposa, una dona que també em resulta familiar. Proclamen mestre a aquell literat que guanya les tres flors naturals. N’ha guanyat una de moment, encara que per mi ja és Mestre. Qui m’ha ensenyat a escriure, qui aquell dia d’estiu punxava i evitava que fes glopades d’aigua clorada i qui escolto sempre amb atenció encara que no hi estigui d’acord. Volia fer pública la satisfacció i l’orgull que sento. A part, com que sé que és un fidel lector del nostre lleiding.com, vull felicitar-lo des d’aquí. Si hem tornés a remullar en aquelles piscines, tornaria a punxar. Després d’un període sense, en torna a portar. Aquell home… l’home de la barba.
Ferran Grau
Jo també conec aquest home de la barba… i a mi també em va ensenyar a estimar la lectura.
Felicitats Sr.Grau!
Ens passem part de la vida veient-nos molt distants, més guapos, llestos e interessants que l’home de la barba, i de la dona que et dona el bocadillo . Una altra part convencent-nos de que som molt diferents a aquestos però al final, i tal com va avançant la vida, et dones compte que ets combinat amb gel dels dos i en part un fidel reflex dels peculiars personatges.
Arriba el moment que et sents orgullós d’aquells personatges de les piscines, arriba el moment de la reflexió, i només esperes que el futur nen que faci glopades d’aigua a les piscines de raïmat no tardi gaire en arribar a aquest moment.
Ferran, afaitat, que sembles tonpare.