Nou procediment per robar cotxes

M’agradaria penjar-vos el mail que em va passar (de forma personal) un conegut regidor d’ajuntament lleidatà i que a ell li havia enviat un no-menys-popular directiu de consell comarcal esportiu. El correu deia textualment així (copypasting): "Imagina que vas a buscar el teu cotxe que has deixat aparcat; obres la porta, entres, poses el seguro a les portes, encens el motor i poses la marxa endarera. ¿No ho fas sempre així? Mires a la finestra de darrera pel mirall retrovisor i veus una fulla de paper gran enganxada al vidre posterior. Llavors poses la palanca en punt mort, obres la porta i baixes del cotxe per treure el paper (o el que sigui) que t’obstrueix la visió. Quan arribes a la part posterior, apareix el lladre de sobte, entra i se’n va amb el teu automòbil –el motor estava encès, el teu maletí, bossa o cartera estaven a dins- i pràcticament t’atropella en la

Genial innovació

Hi ha qui decideix innovar posant una cirereta de color lila a sobre d’un “llit de patates baby”. Hi ha qui innova posant daus de salmó de Noruega dins el bec d’un “cotxinill laqueat”. I hi ha inclús algun il·luminat que innova posant en un plat d’espaguetis, una dotzena de caragols a la gormanta sense clasca. Això està força bé i efectivament, tots ells estan innovant però sota el meu humil criteri, la innovació ha de ser quelcom més i ha d’anar més enllà de la simple actualització o modernització de la combinació i/o preparació dels aliments. Per mi, la innovació ha de ser una coseta més TOTAL. COMPLERTA. Quan un restaurador fusiona 2 elements que poden semblar poc propers o a priori incombinables, està fent innovació però pel meu gust això hauria de procurar fer-ho dins un contexte únic… en un ambient màgic. Vull dir que no pots anar d’innovador mentre tens un local de lo més carca i aburrit, oi? Tot ha de tenir el seu ordre i la seva harmonia. Precisament per això us vull presentar un local que és totalment conseqüent amb la innovació, com jo l’entenc. Un local on la qualitat de les matèries primeres i la disposició de les mateixes en el plat està en total sintonia amb la decoració i l’ambientació del seu local. Estic parlant del Genial (Xalet a l’Avda.Navarra, 1). Aquest “moderno” restaurant (com diu la meva iaia) juga amb els elements visuals i presenta al client un espai totament simètric amb la cuina que s’hi ofereix. Un restaurant on tens una decoració rotllo iKea però amb el gust del disseny i la vanguàrdia al més pur estil Barcelona. Un local que cuida al màxim el més petit detall. un exemple clar d’això seria el seu lavabo. En la foto que il·lustra aquest post podem veure el tractament que en fa el genial propietari del Genial a un espai tan, habitualment, poc-promocionable com és el WC de senyors. Quina màgia. Quin gust. Quin atreviment… posar una reproducció d’un Botero a sobre d’un taulell d’anuncis on estan penjats els resultats del futbol del cap de setmana… i què en direu de l’original tapa del lavabo… de lo més atípica! Quina manera

En Jan i la revolució

Sembla estrany però set dies justos després que el President del Barça em comenta en públic que sóc un Joel Joan de butxaca es repeteix el mateix capítol de forma idèntica. Laporta s’estrena de presentador (juntament amb Marta Ferrussola) del nou llibre de Lluís Llongueras titulat “Diàlegs amb un gèminis”(Dilluns 9 de novembre. 20:00h. Casa del llibre. Passeig de Gràcia 62). Hi assisteixo com a redactor. I de nou, en acabar l’acte em compara amb l’actor català i catalanista, però puntualitzant en la miniatura. Joel Joan, a part de ser el responsable de la millor sèrie televisiva que ha parit aquest país malauradament no normalitzat és un revolucionari de les idees. Crea opinió favorable i desfavorable. Laporta també ho fa. Davant la meva atenta mirada d’idil·li fisonòmic amb l’advocat,

FingerPlat… t’estàvem esperant!

Si l’altre dia us vaig parlar d’un invento revolucionari que va nàixer amb l’objectiu de deixar lliure les mans per poder ocupar-les en altres menesters, deixeu que avui us presenti un aparell que té la mateixa missió. Estic parlant del FingerPlat, un nou artilugi que revolucionarà el món del càtering i l’hostaleria, en general. L’invento està creat pel Taller de Màrketing de la factoria Tugues i té un mecanisme bastant senzill format per un plat d’uns 7cm de diàmetre que està unit a una anella (tipo anell) per tal que pugui posar-se a dit (veure foto). Amb el FingerPlat els comensals poden aguantar en una sola mà, una copa de cava (o de vermut) alhora que aguanten un canapè, amb el FingerPlat, s’enten! El genial ingeni ja ha traspassat barreres i restauradors de la talla del Pepito de la Fonda i el Moncho’s de Barcelona ja s’han

Joel Joan, Joan Laporta, una noia de Premià, la meva mare i jo

Miro l’agenda. Dilluns 3 de novembre de 2008. 19:30 hores de la tarda. Assisteixo a la presentació del “Llibre d’Or de l’Esport Català” en condició de redactor. Entre esportistes de renom i representants de federacions, sobresurt informativament la presència del president del Barça. Els companys dels mitjans gràfics se li balancegen a sobre per buscar la millor instantània. Laporta seu al costat de Manel Estiarte. Jo m’he quedat darrera dels fotògrafs amb el micròfon de la ràdio observant l’estampa. Seguidament, Laporta li fa un comentari a Estiarte, em miren els dos mentre el presi m’assenyala. Veu que m’estranyo pels gestos. Laporta es dirigeix a mi i em diu en veu

Speedy Siurana fitxa pel Barça

Antoni Siurana, ex-alcalde de Lleida i ex-conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, ha decidit fitxar pel F.C.Barcelona i, abandonar la ciutat de Zaragoza (ciutat que estima molt i no només pel cognom) i la seva tasca a front de la gestió d’aigües. L’ex-polític lleidatà va acceptar la proposta que li van fer Pep Guardiola i Jan Laporta per incorporar-se a la plantilla del primer blaugrana amb l’objectiu de reforçar la línia d’atac amb el seu treball i amb els seus gols. Siurana es defineix a si mateix com una "rata de l’ària". Pot jugar de mitja punta o bé a la davantera, amb la "canya" sempre preparada. Molt perillós amb la pilota als peus, és un jugador que necessita poc recorregut per soltar la cama i, amb molta sang freda, encara la porteria rival amb unes estadístiques que fan esfarair. Els seus nous companys, després del primer entrenament, ja han decidit batejar-lo amb el nom d’ "Speedy Siurana" ja que és un home que té una velocitat explosiva que fa que deixi clavats als seus rivals, cosa que ha sorprès molt als futbolistes ja que segons va dir Abidal "pel seu aspecte sembla que sigui un esportista lent i amb poca sang" . "Si rep i encara al defensa, hi ha moltes opcions que la jugada acabi amb diana", va afegir el lateral francès. Tot i aquestes bones referències també hi ha un sector de la premsa que el critica per haver tingut més d’un rifi-rafe amb algun dels seus companys anteriors (en especial amb un petit i encorbadet davanter que li va prendre la titularitat quan en Siuri va anar a

Dessuadora innovadora

Teixits Ilerdencs S.L.U., popular empresa lleidatana, amb seu social al polígon del Segre, és la responsable de la creació d’un article que ha revolucionat el mercat del tèxtil a nivell mundial ja que des del seu llançament a principis d’any s’ha convertit en la peça de roba més venuda al llarg del 2008 amb més de 15.000 unitats venudes (segons la International Clothes Sales Rating). L’invento en qüestió és una dessuadora (sudadera, com tota la vida s’ha dit) que porta incorporada una butxaca en la part central per tal que el propietari hi pugui deixar la seva beguda podent tenir, d’aquesta manera, les mans lliures per fer el que es vulgui. Segons Marc González, responsable de Marketing de la firma lleidatana, la dessuadora és fruit d’un important i seriós treball en equip. "Des de sempre a Teixits Ilerdencs hem perseguit l’innovació com a mitjà per arribar al gran públic i aquest cop ho hem aconseguit", informava González. Importants organitzadors de botellons i de Festes populars com els Sanfermins i el mateix Aplec del Caragol ja s’han interessat per la dessuadora lleidatana que farà les delícies dels