Miro l’agenda. Dilluns 3 de novembre de 2008. 19:30 hores de la tarda. Assisteixo a la presentació del “Llibre d’Or de l’Esport Català” en condició de redactor. Entre esportistes de renom i representants de federacions, sobresurt informativament la presència del president del Barça. Els companys dels mitjans gràfics se li balancegen a sobre per buscar la millor instantània. Laporta seu al costat de Manel Estiarte. Jo m’he quedat darrera dels fotògrafs amb el micròfon de la ràdio observant l’estampa. Seguidament, Laporta li fa un comentari a Estiarte, em miren els dos mentre el presi m’assenyala. Veu que m’estranyo pels gestos. Laporta es dirigeix a mi i em diu en veu alta:
-Ets en Joel Joan!
-Com?- responc sorprès.
-Ets com en Joel Joan… però en petit!- replica Laporta.
El president del FC Barcelona acaba de dir-me el mateix que fa dies que em diu la meva mare i una noia de Premià. Curiós, oi? Cinc persones connectades per una línia invisible i universal. No crec en transcendències d’aquest tipus, però caram! Això sembla més seriós del que imaginava. No us enganyo si us dic que hi ha més connexió que una simple impressió de fisonomies. La transcendència va lligada a l’ànima. I ja es diu sempre: La cara és el reflex de l’ànima. Si veieu un Joel Joan petit, tranquils i tranqui-les! Encara no s’ha encongit!
Ferran Grau
Home.. pos té raó el Laporta!
Al pot petit….i amb això ja ho he dit tot!
bè.. no se si li vec la semblança així de repent, però es allò que passa sempre… ara que ho dius…. si que s’assemblen!!, potser es que per norma general no m’hi fixo prou.
De totes maneres, no està mal la comparació… pitjor jo que m’han dit algun cop que tinc una “retirada” al Meat loaf!!
Vah, home… però això t’ho deuen dir pel timbre de veu!
Màkina!! Ets el Joan Petit quan balla!
No se m’havia acudit mai la semblança, però reconec que m’ha fet riure, que t’ho digués el Laporta, ha ha ha