Jugar-se-la

Episodi 1. El joc dels desitjos. L’últim cap d’any ha estat diferent. Per molts motius, però sobretot per un (potser hauria d’escriure aquest article indefinit amb majúscula –Un-). Posem-nos en situació: Nit del trenta-u de desembre. Sopar d’amics càlid (sense escarafalls, sense presses i el més important, sense cotilló. Gràcies!). Arriben les campanades, el raïm i el nou any. Just després juguem a buscar un concepte en un sol mot que resumeixi el desig pels propers 365 dies. No recordo les paraules de la resta. El Raïmat rosat comença a fer el seu efecte. Bé, sols recordo el d’una noia de Premià que diu el meu nom (premonitori?). Van passant els torns i tothom va dient fins que em toca a mi. Dic ‘tovallola’. Silenci a la sala que demana explicacions a