Feu neteja!

Sempre és un bon moment per re-inventar-se a un mateix. I avui, espantat per les bombes que cauen a l’altre costat de planeta, em veig forçat, per circumstàncies més properes, a fer un canvi vital i buscar nous camins que em portin a millors horitzons. Per això i, seguint les indicacions del meu coach personal, he decidit començar de nou trencant amb tot allò que em lliga amb el passat i que no em deixa volar a la velocitat de creuer que es suposa. Vull dir que m’estic desprenent d’aquells bens materials que no em serveixen de res ja que ja han complert la seva missió (bàsicament em refereixo a aquells objectes que em recorden a qui vull oblidar…). Llibres, CDs, cassettes, revistes, quadres, làmpares, posavasos, mugs, fotos, postals, cartes, dibuixos, figures, souvenirs, caixes, més caixes… muntanyes de records. Tot ocupa lloc físic i mental i per això m’han recomanat que deixi lliures aquests espais per, d’aquesta manera, poder tornar a omplir-los. Perquè… què ens aporta mantenir coses velles? què guanyem tenint i amuntegant desenes i desenes de coses? Res! Hem de fer un plantejament similar al que fem amb la roba. A que quan la roba ha passat de moda o bé quan ens ha quedat petita, la llancem o la regalem als pobres? Doncs amb la resta de trastes que

El link dels seus ulls o la referència de la seva mirada

Devien ser la seva mare i la seva tieta. O devien ser la germana i la cosina gran (vegeu www.infocorazon.com). Qui eren elles dues tant li fa. La qüestió és que la tercera era ella (vegeu www.imdb.com). Saltironejant i cantant una cançó infantil (vegeu http://pelsnens.blogspot.com/) per sota el nas esperava com les dues adultes recollien calés de “La Caixa” (vegeu www.lacaixa.es). Però com sempre i com se’ns recomana quan escrivim (vegeu www.23catalans.com), contextualitzem i ubiquem la situació (vegeu www.auladeescritores.com):

Dilluns pre Sant Jordi (vegeu www.gencat.cat). Barri de la Barceloneta (vegeu www.bcn.es). 15.20 hores (vegeu www.swatch.com). Camino amb pas lent però ferm direcció la parada de metro de la línia groga (vegeu www.tmb.net). Encara degusto entre les genives i la llengua el sabor tipus menta silvestre de la pasta de dents (vegeu www.licordelpolo.es) i duc el cabell humitejat de la dutxa (vegeu www.hys.es i www.aiguesdebarcelona.es).Vesteixo molt còmode però amb certa elegància ja que em dirigeixo a un destí que ho requereix (vegeu www.carhartt.com i www.loreakmendian.com). Avui, no tinc el dia però m’estic esforçant (vegeu www.facebook.com). Porto un llibre per llegir mentre duri el curt trajecte (“Com mirar la tele sense prendre mal”. Piti Espanyol. Pagès editors, 2009). Mentre camino, rumio la secció de demà (“El Grau al Cul” amb un servidor. Dimarts i dijous a les 9.20 hores aproximadament) al Fricandó matiner de RAC 105 amb en

Sense sentit

Aquesta preposició diuen que expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Sense sostre, sense títol, sense faltes, sense fronteres, sense fum, sense joguines, sense embuts, sense fils, sense barreres, sense nom, sense autoritat, sense soroll, sense límits, sense vergonya, sense diners, sense estat, sense sal, sense papers, sense resposta, sense categoria, sense motius, sense incidents, sense gluten, sense cap ni peus, sense fi, sense perdó, sense classificar, sense permís, sense fiança, sense suar, sense llàgrimes, sense parar, sense cotxes, sense identitat, sense paraules, sense mirada, sense esforç, sense carnet, sense violència, sense llum, sense ànim de lucre, sense pena ni gloria, sense feina, sense parella, sense precedents, sense cor, sense fer ganyotes, sense sentit de l’humor, sense brillar, sense so ni to, sense memòria, sense tu, sense terra, sense aval. Tots aquests mots tenen una relació d’exclusió, mancança o privació absoluta amb la preposició que els precedeix. Sense és res, amb