El link dels seus ulls o la referència de la seva mirada

Devien ser la seva mare i la seva tieta. O devien ser la germana i la cosina gran (vegeu www.infocorazon.com). Qui eren elles dues tant li fa. La qüestió és que la tercera era ella (vegeu www.imdb.com). Saltironejant i cantant una cançó infantil (vegeu http://pelsnens.blogspot.com/) per sota el nas esperava com les dues adultes recollien calés de “La Caixa” (vegeu www.lacaixa.es). Però com sempre i com se’ns recomana quan escrivim (vegeu www.23catalans.com), contextualitzem i ubiquem la situació (vegeu www.auladeescritores.com):

Dilluns pre Sant Jordi (vegeu www.gencat.cat). Barri de la Barceloneta (vegeu www.bcn.es). 15.20 hores (vegeu www.swatch.com). Camino amb pas lent però ferm direcció la parada de metro de la línia groga (vegeu www.tmb.net). Encara degusto entre les genives i la llengua el sabor tipus menta silvestre de la pasta de dents (vegeu www.licordelpolo.es) i duc el cabell humitejat de la dutxa (vegeu www.hys.es i www.aiguesdebarcelona.es).Vesteixo molt còmode però amb certa elegància ja que em dirigeixo a un destí que ho requereix (vegeu www.carhartt.com i www.loreakmendian.com). Avui, no tinc el dia però m’estic esforçant (vegeu www.facebook.com). Porto un llibre per llegir mentre duri el curt trajecte (“Com mirar la tele sense prendre mal”. Piti Espanyol. Pagès editors, 2009). Mentre camino, rumio la secció de demà (“El Grau al Cul” amb un servidor. Dimarts i dijous a les 9.20 hores aproximadament) al Fricandó matiner de RAC 105 amb en Vadó Lladó (vegeu www.rac105.cat). Cau alguna que altra gota (vegeu www.meteo.cat) però no duc paraigües (vegeu www.elspets.com). Creuo el pas de zebra i un cotxe (vegeu www.renault.es) se’m queda a mitja esnifada de les cames (vegeu www.dgt.es). Vaja! He estat a un pèl de reencarnar-me (vegeu www.sfbsa.es). En aquell moment on gairebé deixo la vida (vegeu www.herencias.com) ella crida de l’ensurt (torneu a www.imdb.com). Jo somric (torneu a www.rac105.cat) pel seu esgarip infantil (vegeu www.iconocast.com/News_Files/ZZZSPNZ9/News8.htm) i me la miro a través de les ulleres de miop (vegeu www.rayban.com) i no puc fer res més que quedar-me congelat a la vorera (vegeu www.laduladelsbufons.ppcc.cat/).

(…)

Aquella mirada que em llança com una sageta em transporta a l’acte a un únic univers on sols existeix un pla, una sola dimensió. Tot s’atura i no em fa falta internet movie data base per reconèixer na Nerea Camacho. Aquella mirada que no fa referència a res més que a la seva mirada trenca els vidres orgànics de la imitació falsa de les ulleres de Woody Allen. Aquella mirada d’una nena en la qual Javier Fesser va veure una cosa absoluta, genuïna i original. Són uns ulls extraordinaris que per més que vulguis –com uns ulls que jo em sé- mai es podran linkar.

Ferran Grau