Carta a Mark Zuckerberg

Distingit senyor, permeti que m’adreci a vostè com a persona que s’està plantejant d’entrar a formar part de la seva xarxa social batejada amb el nom de Facebook. Sé que vosté va fundar aquest espai de connexió a la seva època d’estudiant a Harvard i la seva idea inicial era poder estar en contacte amb els seus companys del campus, però com haurà notat (amb el temps i una canya) això se li ha escapat de les mans i ara, ja hi ha més de 150 milions de persones a tot el planeta que es connecten de forma periòdica per saber com estan els amics, per buscar-ne de perduts o bé per apuntar-se a grups com els de la plataforma “protegim l’horta de Lleida”, “m’agrada els caragols a la llauna amb all i oli”, “I bet i can find 1 milion people who want Barack Obama President”…

El cas és que a la feina, als sopars familiars o a les tertúlies radiofòniques, tothom parla del fenomen Facebook. Sembla que si no hi ets, no existeixes! I jo… encara no sé si vull existir. Oi que no li sap greu que m’ho rumii uns dies?

El saluda atentament un lleidatà indecís.

Lluc López