Tinc el privilegi de conèixer la millor de la seva generació. És sens dubte la que té aquest talent més desenvolupat. Curiosament, de còmiques catalanes no n’hi han gaires. Podríem dir noms però ens queden lluny: Mari Sant Pere, Mercè Comes i alguna que altra més que no citem per manca d’espai. Veieu com d’humoristes femenines no en sabem dir més de tres a Catalunya? I qui és la referent actual? Ara ja podem respondre a la pregunta. La que us presento és la que controla més el tempo, actriu de cap a peus, sap adequar-se a qualsevol registre còmic (també dramàtic, en tinc constància) que li plantegi el repte professional. Nascuda més o menys quan Nadia Comaneci guanyava medalles amb un potent teló d’acer latent en el context polític i social de l’època, té encara una última virtut: adapta el llenguatge clàssic (la ràdio) a nous llenguatges. És ràpida, intuïtiva, gentil, intel·ligent, humana, tenaç, guapa i maresmenca. I per més inri, l’estimo. És
FERRAN GRAU

I jo a tu……….
Siiiiii estic d’acord!!!! És una fenòmena!!! i a mes té una veu única!