Tucker Max

25 08 2009

Hoy me apetecía actualizar, mejor dicho resucitar, mi blog meses después de mi última entrada. Para tal fin he decidido empezar con una breve reseña de uno de los pocos libros que me he leído hasta ahora este verano. Se trata de una obra literaria que con total seguridad no pasará a la historia, que no destaca por la belleza del lenguaje utilizado por el autor, pero que sí tiene un valor especial para mí. Además hizo que me partiera de la risa, incluso en mayor medida que con las obras antológicas de Buenafuente que recogen sus mejores monólogos, por poner un Llegeix la resta d’aquesta entrada »





La millor actriu còmica de Catalunya

7 08 2009

elisenda_pinedaTinc el privilegi de conèixer la millor de la seva generació. És sens dubte la que té aquest talent més desenvolupat. Curiosament, de còmiques catalanes no n’hi han gaires. Podríem dir noms però ens queden lluny: Mari Sant Pere, Mercè Comes i alguna que altra més que no citem per manca d’espai. Veieu com d’humoristes femenines no en sabem dir més de tres a Catalunya? I qui és la referent actual? Ara ja podem respondre a la pregunta. La que us presento és la que controla més el tempo, actriu de cap a peus, sap adequar-se a qualsevol registre còmic (també dramàtic, en tinc constància) que li plantegi el repte professional. Nascuda més o menys quan Nadia Comaneci guanyava medalles amb un potent teló d’acer latent en el context polític i social de l’època, té encara una última virtut: adapta el llenguatge clàssic (la ràdio) a nous llenguatges. És ràpida, intuïtiva, gentil, intel·ligent, humana, tenaç, guapa i maresmenca. I per més inri, l’estimo. És





Carta a Mark Zuckerberg

10 07 2009

03facebook.xlarge1Distingit senyor, permeti que m’adreci a vostè com a persona que s’està plantejant d’entrar a formar part de la seva xarxa social batejada amb el nom de Facebook. Sé que vosté va fundar aquest espai de connexió a la seva època d’estudiant a Harvard i la seva idea inicial era poder estar en contacte amb els seus companys del campus, però com haurà notat (amb el temps i una canya) això se li ha escapat de les mans i ara, ja hi ha més de 150 milions de persones a tot el planeta que es connecten de forma periòdica per saber com estan els amics, per buscar-ne de perduts o bé per apuntar-se a grups com els de la plataforma “protegim l’horta de Lleida”, “m’agrada els caragols a la llauna amb all i Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Fer el “clic”

7 05 2009

L’he sentit anomenar de moltes maneres. Per exemple famòvil, clip, clit, nino o magiclic, però a casa meva era el clic. Vaja, els clics! Entre ma germà (1987) i jo (1982) n’havíem arribat a tenir prop de tres-cents ben bé. Fa uns dies, va aparèixer un d’ells damunt d’un llibre de la biblioteca familiar. Què fos un títol de Miguel de Unamuno poc hi te a veure en el desenllaç, però era una dada que si més no em va quedar a la retina. Estava palplantat o seria millor dir palplantada -ja que era femella- amb aquell color lluent de plàstic del que està fet. Caracteritzada a més amb un plec rígid de faldilla blava i uns leggins blancs que li cobrien també els botins. Aquesta figura de la família del grup empresarial bavarès Brandstätter té una particularitat que ja de marrec m’atreia com l’agulla al nord: els seus pentinats eren intercanviables. Cosa, la de la perruqueria estàtica, que permetia canviar de cuir capil·lar a cada un dels teus homenets de la mà de grapa. Amb un simple ‘clic’ (vés per on!) feies metxes, extensions, crepats i fins i tot Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Feu neteja!

27 04 2009

pepbolterolSempre és un bon moment per re-inventar-se a un mateix. I avui, espantat per les bombes que cauen a l’altre costat de planeta, em veig forçat, per circumstàncies més properes, a fer un canvi vital i buscar nous camins que em portin a millors horitzons. Per això i, seguint les indicacions del meu coach personal, he decidit començar de nou trencant amb tot allò que em lliga amb el passat i que no em deixa volar a la velocitat de creuer que es suposa. Vull dir que m’estic desprenent d’aquells bens materials que no em serveixen de res ja que ja han complert la seva missió (bàsicament em refereixo a aquells objectes que em recorden a qui vull oblidar…). Llibres, CDs, cassettes, revistes, quadres, làmpares, posavasos, mugs, fotos, postals, cartes, dibuixos, figures, souvenirs, caixes, més caixes… muntanyes de records. Tot ocupa lloc físic i mental i per això m’han recomanat que deixi lliures aquests espais per, d’aquesta manera, poder tornar a omplir-los. Perquè… què ens aporta mantenir coses velles? què guanyem tenint i amuntegant desenes i desenes de coses? Res! Hem de fer un plantejament similar al que fem amb la roba. A que quan la roba ha passat de moda o bé quan ens ha quedat petita, la llancem o la regalem als pobres? Doncs amb la resta de trastes que Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El link dels seus ulls o la referència de la seva mirada

21 04 2009

Devien ser la seva mare i la seva tieta. O devien ser la germana i la cosina gran (vegeu http://www.infocorazon.com). Qui eren elles dues tant li fa. La qüestió és que la tercera era ella (vegeu http://www.imdb.com). Saltironejant i cantant una cançó infantil (vegeu http://pelsnens.blogspot.com/) per sota el nas esperava com les dues adultes recollien calés de “La Caixa” (vegeu http://www.lacaixa.es). Però com sempre i com se’ns recomana quan escrivim (vegeu http://www.23catalans.com), contextualitzem i ubiquem la situació (vegeu http://www.auladeescritores.com):

Dilluns pre Sant Jordi (vegeu http://www.gencat.cat). Barri de la Barceloneta (vegeu http://www.bcn.es). 15.20 hores (vegeu http://www.swatch.com). Camino amb pas lent però ferm direcció la parada de metro de la línia groga (vegeu www.tmb.net). Encara degusto entre les genives i la llengua el sabor tipus menta silvestre de la pasta de dents (vegeu http://www.licordelpolo.es) i duc el cabell humitejat de la dutxa (vegeu www.hys.es i http://www.aiguesdebarcelona.es).Vesteixo molt còmode però amb certa elegància ja que em dirigeixo a un destí que ho requereix (vegeu www.carhartt.com i www.loreakmendian.com). Avui, no tinc el dia però m’estic esforçant (vegeu http://www.facebook.com). Porto un llibre per llegir mentre duri el curt trajecte (“Com mirar la tele sense prendre mal”. Piti Espanyol. Pagès editors, 2009). Mentre camino, rumio la secció de demà (“El Grau al Cul” amb un servidor. Dimarts i dijous a les 9.20 hores aproximadament) al Fricandó matiner de RAC 105 amb en Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Sense sentit

2 04 2009

Aquesta preposició diuen que expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Sense sostre, sense títol, sense faltes, sense fronteres, sense fum, sense joguines, sense embuts, sense fils, sense barreres, sense nom, sense autoritat, sense soroll, sense límits, sense vergonya, sense diners, sense estat, sense sal, sense papers, sense resposta, sense categoria, sense motius, sense incidents, sense gluten, sense cap ni peus, sense fi, sense perdó, sense classificar, sense permís, sense fiança, sense suar, sense llàgrimes, sense parar, sense cotxes, sense identitat, sense paraules, sense mirada, sense esforç, sense carnet, sense violència, sense llum, sense ànim de lucre, sense pena ni gloria, sense feina, sense parella, sense precedents, sense cor, sense fer ganyotes, sense sentit de l’humor, sense brillar, sense so ni to, sense memòria, sense tu, sense terra, sense aval. Tots aquests mots tenen una relació d’exclusió, mancança o privació absoluta amb la preposició que els precedeix. Sense és res, amb Llegeix la resta d’aquesta entrada »