Soren Andersen i la UE Lleida

Deixi’ m que els situï de forma breu i concisa, abans de tot. He d’anar un mes i mig enrere. Dilluns 18 d’Agost de 2008. Edwardsville, Illinois, Estats Units d’Amèrica. He d’ assistir a una sèrie de conferències orientatives sobre el funcionament de la Southern Illinois University Edwardsville i altres qüestions que ens afecten de ple als estudiants internacionals. Em trobo als EUA gràcies a un programa de mobilitat propi de la UdL, que em permetrà desenvolupar les meves habilitats en l’ús de la llengua anglesa (curso estudis de Filologia Anglesa)

Casualment aquell dia portava una samarreta de la Oficina de Relacions Internacionals de la Universitat de Lleida, de fons negre on hi destaquen en blanc el lema "Coneix Món" i les paraules "Universitat" i "Lleida"

Entro a mig matí a la International Students Services Office per parlar amb Julie Bell-Marshall, la Study Abroad Coordinator. Em trobo allí amb en Thomas, un noi ros, no molt alt, d’ uns 25 anys d’edat, amb faccions nòrdiques, unes entrades considerables que semblen anar guanyant terreny al pèl i una cara més vermella que un tomàquet, però amb un to rosat ben curiós (especialment la front), que em porta instintivament a recordar alguns dels personatges que un sovint es troba per les platges de la Costa Daurada durant el període estival. No, no utilitzaré les paraules guiri o gamba, encara que sé que les esperaven.

Es tracta d’un altre dels estudiants internacionals a la SIUE. Prové del Bussiness College de Cophenaguen. Bé, en aquell moment em saluda, es presenta i poc després dirigint la seva mirada a la meva samarreta comença a exclamar amb emoció:


"Lleida! Andersen! Andersen! Lleida! La Liga! Primera División! Andersen! Lleida!"



Després d’analitzar el que aquell descendent dels vikings m’estava dient durant uns 10 segons, vaig arribar a la conclusió que no estava somiant, i que realment havia d’ entendre que aquell noi coneixia la Unió Esportiva Lleida i un dels integrants de la plantilla de la temporada 1993-1994 a la Primera Divisió del futbol espanyol, bàsicament perquè es tracta d’un compatriota.
Davant d’aquest fet no vaig poder contenir la meva sorpresa, emoció i a la vegada satisfacció i li vaig preguntar:
"How did you get to know all those things about the football club in my hometown, dude?"
Em va replicar que segueix des que es ben jove la Lliga Espanyola amb molta atenció, i que acostuma a visionar els partits als bars de la capital danesa. Va afegir, a més a més, que l’ Andersen és molt conegut al seu país, encara, ara que està retirat.

Arribats a aquest punt em permeto el luxe de convertir-me en historiador futbolístic i em disposo a fer una completa biografia del personatge en qüestió i de la seva relació amb l’entitat de la Terra Ferma.
Nascut el 30 de gener de 1970, a Aarhus, Dinamarca, Søren Andersen va començar la seva carrera futbolística a les categories inferiors del Silkeborg IF per allà l ‘any 1984 (jo encara no havia nascut). El 1988 debutava amb el juvenil d’aquest club i un any més tard ho feia amb el primer equip, a la Primera Divisió danesa. L’ Agost de 1989 fitxava per l’ Aarhus amb el que guanyaria la Danis Cup el 1992. Anteriorment, l’ Abril de 1990 havia fet el seu debut amb la selecció sub-21. L’estiu del 92 tenia el seu primer contacte amb Catalunya, ja que participava en els Jocs Olímpics de Barcelona, també amb l’equip sub-21. La següent temporada, la 92-93 firmava els seus millors registres com a golejador,anotant un total de 33 gols amb l’Aarhus a la màxima categoria del futbol danès. Uns números fantàstics que li van valer per ser convocat per jugar amb la selecció absoluta del seu país per primer cop el Juny de 1993.

Fem ara un petit salt en el temps i gran en l’espai, ja que retornem al nostre país, i recordem la jornada 10 del campionat de Lliga de Primera Divisió de la temporada 1993/1994. José Manuel Esnal Mané a la banqueta. El Lleida viatja a San Sebastián amb l’objectiu de sumar la primera victòria en aquella campanya a la divisió d’honor del futbol espanyol. Els blaus són el primer equip en guanyar al nou estadi d’ Anoeta gràcies als gols de l’actual Regidor d’Esports de la Paeria(els tombs que dóna la vida) al minut 13 i de Miguel Rubio de penal al 26. Ja en la represa, al 63 de partit, precisament el nostre protagonista: Andersen, establia el 0 a 3, que deixava el partit totalment sentenciat. No era fins al 83 que Carlos Javier marcava el gol d’honor per als donostiarres que a la postra seria definitiu.(1-3) Era la primera victòria de la temporada del conjunt blau després de deu partits. Andersen,vull recalcar-ho també,va ser l’autor d ‘un dels gols que la UE Lleida va endossar al Reial Madrid (2-1) en el partit de la segona volta (L’altre gol el va anotar el mític Gustavo Matosas)
La següent temporada, la 94/94, el nostre amic danès fitxava pel Rayo Vallecano amb el que disputava un total de 12 partits sense aconseguir cap gol.
Després del seu poc exitós pas pel futbol del nostre país decidia tornar a terres escandinaves, on certament les coses li van anar força millor, no a les files del IFK Norrkoping, temporada 95-96, on no aconseguia marcar cap gol però si després com a jugador del Aalborg BK(anotant 30 gols). Li va valer disputar l’ Euro 2006 d’ Anglaterra amb la selecció absoluta de Dinamarca.
El 1998 emprenia una nova aventura i fitxava pel Bristol City de la Premier League, on anotava la més que meritòria xifra de 10 gols, si tenim en compte que la lliga britànica és, sens dubte, una de les millors, sinó la millor, de tot el Planeta Futbol.

Tot això em porta a pensar en el nou projecte esportiu del Lleida, amb l’ Emili Vicente a la banqueta, i una plantilla formada en gran part per jugadors lleidatans, de casa nostra, alguns d’ells amb una altra ocupació, ja sigui laboral o acadèmica, més enllà del futbol.
Per qüestions de feina (exercia de periodista esportiu a Segre Ràdio els caps de setmana fins el passat 10 d’Agost, abans d’emigrar a les Amèriques) he tingut el plaer de parlar en moltes ocasions amb l’Emili i els puc assegurar que d’això del futbol en sap un bon tros. És a més, un home molt treballador i implicat en tot el que fa, i el més important,de la casa; sent els colors.
De moment per les informacions que m’arriben des de la Capital del Segrià a travès de la xarxa i dels meus amics, les coses no van pas malament, tenint en compte les expectatives inicials dipositades en aquesta primera temporada del nou projecte. Ahir només es va poder empatar a 1 gol davant l’Oriola (per cert, que és això de jugar en dissabte a les 19.30?? simplement m’ estranya) però els blaus ocupen ara mateix la quarta posició a la taula classificatòria del grup Tercer de la Segona Divisió B, que dóna dret a la promoció d’ ascens a la Segona Divisió A (a falta de conèixer la resta de resultats de la jornada, i creguin-me, no els penso mirar, ja que tinc coses més importants a les que atendre)
Com han canviat les coses però al Camp d’Esports en pocs anys. Recordo aquelles tardes en dissabte o diumenge, d’infància i de joventut primerenca, a Gol Nord darrere la porteria, aquell munt de gent jove cantant sense pausa, tornant-se bojos celebrant els gols d ‘ Escoda,Tamudo, Roa,Fran Figueroa,Javi Peña, Setvalls, Josemi, Crusat i Bilic (ja posteriorment). Recordo aquells insults als porters de l’equip rival quan feien el llançament de porteria, aquells crits desesperats contra l’àrbitre, aquell play-off d’ascens tan bonic davant la Cultural Leonesa, aquell partit de Copa del Rei que vam eliminar el València(amb gol de Crusat) en una nit plujosa, aquells mils d’aficionats del Nàstic que donaven color al Camp d’Esports un dissabte de pasqua per la tarda del mes d’abril de 2006(encara que ens van guanyar 1 a 2 i van pujar a Primera, quina enveja!!)

Bé, ja resumint tot plegat,no costa massa trobar coses bones en el passat. Qui sap si algun dia tornarem a tenir internacionals danesos al Lleida. Si això succeeix serà una prova irrefutable de que les coses s’han fet bé i hem tornat a la Primera Divisió. I si ho podem fer amb un equip ple de lleidatans, ja serà massa!

Des d’ aquí animar i emplaçar tots els lectors de lleiding.com i també del meu bloc personal a anar al Camp d’Esports cada dos diumenges, que no costa tant. També emplaçar-los a que segueixin els partits de la Unió Esportiva a través de les treballades retransmissions que Segre Ràdio ofereix, gràcies a un gran equip humà capitanejat pels meus bons amics i companys, Rubén Martínez i Josep Felis.



Per la seva banda, canviant de tema completament, en Thomas ja ha manifestat el seu interès per visitar Lleida ben aviat i també especialment per presenciar un partit al Camp d’ Esports. Ja li he dit que serà benvingut a la capital del Segrià i especialment a casa meva. De fet, ja li he fet provar el pa amb tomàquet i la truita de patates, i està boig per aquestes dues senzilles i alhora delicioses mostres de la nostra gastronomia. El que és més fort és que ja ha exercit com el meu assistent a la cuina! Espereu a que conegui els cargols a la llauna, l’escalivada, el nostre bacallà, o la cassola de tros, i ja veureu com l’ haurem d’adoptar a casa nostra com un lleidatà més.




Blogger Àngel López Peiró

des d’ Edwardsville,

ILLINOIS USA

FOTOS: Andersen durant un partit amb la selecció absoluta de Dinamarca durant l’ Eurocopa de Nacions d’ Anglaterra 1996// El meu amic Thomas mentre esperàvem que ens servissin l’esmorzar en un típic bar americà a l’Est de Missouri, a les 4 de la matinada d’un dijous.



FONTS UTILITZADES: Wikipedia (versió en anglès), http://www.lfp.es, el meu amic Thomas